Ha passat ja un altre any, arriba el primer de maig, temps per valorar com ha evolucionat la crisi del capital. Ja ningú parla d'ajustament econòmic ni altres eufemismes, avui tothom parla clarament de crisi mundial, una crisi de les quals no es coneixien des dels anys 30 del segle passat, quan el sistema capitalista va estar a punt del col•lapse. Amb el temps s'ha demostrat que no vivim una crisi cíclica de les que el capital ens té acostumats, al contrari, vivim una crisi estructural, és el propi sistema capitalista el que està en dubte, la seva capacitat de seguir regint els destins de la humanitat com a formació socio-econòmica. La seva incapacitat de seguir subjugant pobles com Iraq o Afganistan, per exemple. Constata la definició que va fer Lenin de l'imperialisme, com a fase del capitalisme en descomposició.
Si bé en els moments de creixement econòmic tothom té fàcil amagar el seu veritable rostre sota una màscara simpàtica, en els moments de crisi, sobretot com l'actual, es fa impossible seguir mantenint la façana de paradís terrenal, amb que els dirigents polítics del sistema i els mitjans de comunicació han intentat confondre'ns durant aquests darrers anys.
El capitalisme mostra la seva veritable cara, la seva barreja de salvatgisme i despotisme, posant en moviment tots els seus recursos i mitjans per salvar aquesta situació a costa de les esquenes, no només i en primer terme de la classe obrera, sinó també de la petita burgesia. Enrere queda la seva demagògia sobre les classes mitjanes utilitzant descaradament l'aparell de "seu" estat corruptor per, des de tapar els forats de la banca injectant milers de milions d'euros dels impostos dels treballadors, fins a la utilització cada vegada més salvatge dels aparells de repressió del sistema contra els treballadors o els estudiants, contra tot allò que posi en perill la seva taxa de beneficis.
És la classe obrera la que pateix en primer terme la crisi: l'atur que arriba ja a 498.352 treballadors a Catalunya, la reducció de jornades amb reducció salarial, etc.; En definitiva, l'augment de la precarietat laboral; els embargaments per no poder pagar la hipoteca (60.000 l'any 2008, es preveu per al 2009 altres 75.000 a tot l'estat); el cost de la vida, mentre que l'IPC baixa per efecte de la caiguda del consum, els preus es mantenen o fins i tot pugen. Cada vegada hi ha més famílies treballadores en el límit de la pobresa extrema, comença a ser quotidià a les ciutats veure persones agafant menjar de les escombraries, etc. On ha quedat el “seu” estat del benestar?
Per contra, la burgesia, i en primer terme l'oligarquia, són els grans beneficiaris de les "ajudes" de l'estat, precisament ells que són els responsables de l'actual situació: reducció de l'impost de societats; ajudes directes a la banca i al sector de l'automoció; crèdits oficials a baix interès; plans d'inversions en obres públiques; en definitiva, tot el que el capital necessiti per sortir d'aquesta crisi, a costa de l'endeutament de les arques de l'estat. Per cert, d'aquelles que no podien endeutar per augmentar la cobertura social: (sanitat, atenció a les persones dependents, millora de les pensions, etc).
Davant d'aquesta situació, els treballadors cada cop ho tenen pitjor, els sindicats majoritaris CCOO i UGT, aquells que tenen la possibilitat d'organitzar la resistència de la classe, de cop i volta s'han quedat sordmuts; quan no, col laboren amb l'empresa enganyant als treballadors perquè acceptin condicions lleonines com en el cas de SEAT.
En el polític, el cretinisme parlamentari d'ICV-EUiA, els porta no només a callar i no utilitzar el Parlament al servei dels treballadors, sinó que com a bons lacais del sistema, condemnen als promotors de les manifestacions a qui dirigeixen l'aparell repressor dels Mossos d'esquadra. La càrrega policial a Londres s'ha saldat amb la sanció als policies que es superen, aquí segurament els donaran una menció honorífica.
Davant d'aquest panorama als treballadors només ens queda un camí: LA UNITAT. Unitat dels aturats en la lluita per un lloc de treball i en l'augment de les cobertures. Unitat dels embargats per una llei de moratòria dels embargaments i congelació de les hipoteques. Unitat del moviment veïnal contra els abusos en la pujada dels serveis essencials. En definitiva unitat de la classe obrera contra el capital.
VISCA EL PRIMER DE MAIG! SOCIALISME O BARBÀRIE!
----------------------------------------------------------------------------------------------
Convocatòria manifestació sindical alternativa: Plaça Universitat, 17,30 hores.
1º DE MAYO, UN AÑO MÁS SOPORTANDO LA CRISIS
Ha pasado ya otro año, llega el primero de mayo, tiempo para valorar cómo ha evolucionado la crisis del capital. Ya nadie habla de ajuste económico ni otros eufemismos, hoy todo el mundo habla claramente de crisis mundial, una crisis de las que no se conocían desde los años 30 del siglo pasado, cuando el sistema capitalista estuvo a punto del colapso
.Con el tiempo se ha demostrado que no vivimos una crisis cíclica de las que el capital nos tiene acostumbrados, al contrario, vivimos una crisis estructural, es el propio sistema capitalista el que está en tela de juicio, su capacidad de seguir rigiendo los destinos de la humanidad como formación socio-económica. Su incapacidad de seguir subyugando pueblos como Iraq o Afganistán, por ejemplo. Constata la definición que hizo Lenin del imperialismo, como fase del capitalismo en descomposición.
Si bien en los momentos de crecimiento económico todo el mundo tiene fácil esconder su verdadero rostro bajo una máscara simpática, en los momentos de crisis, sobre todo como la actual, se hace imposible seguir manteniendo la fachada de paraíso terrenal, con que los dirigentes políticos del sistema y los medios de comunicación han intentado confundirnos durante estos últimos años.
El capitalismo enseña su verdadera cara, su mezcla de salvajismo y despotismo, poniendo en movimiento todos sus recursos y medios para salvarse de esta situación a costa de las espaldas, no sólo y en primer término de la clase obrera, sino también de la pequeña burguesía. Atrás queda su demagogia sobre las clases medias utilizando descaradamente el aparato de “su” estado corruptor para, desde tapar los agujeros de la banca inyectando miles de millones de euros de los impuestos de los trabajadores, hasta la utilización cada vez más salvaje de los aparatos de represión del sistema contra los trabajadores o los estudiantes, contra todo aquello que ponga en peligro su tasa de beneficios.
Es la clase obrera la que sufre en primer término la crisis: el paro que llega ya a 498.352 trabajadores en Catalunya, la reducción de jornadas con reducción salarial, etc.; en definitiva, el aumento de la precariedad laboral; los embargos por no poder pagar la hipoteca (60.000 en el año 2008, se prevé para el 2009 otros 75.000 en todo el estado); el coste de la vida, mientras que el IPC baja por efecto de la caída del consumo, los precio se mantienen o incluso suben. Cada vez hay más familias trabajadoras en el límite de la pobreza extrema, empieza a ser cotidiano en las ciudades ver personas cogiendo comida en la basura, etc. ¿Donde ha quedado “su” estado del bienestar?.
Por el contrario, la burguesía, y en primer término la oligarquía, son los grandes beneficiarios de las “ayudas” del estado, precisamente ellos que son los responsables de la actual situación: reducción del impuesto de sociedades; ayudas directas a la banca y al sector de la automoción; créditos oficiales a bajo interés; planes de inversiones en obras públicas; en definitiva, todo lo que el capital necesite para salir de esta crisis, a costa del endeudamiento de las arcas del estado. Por cierto, de aquellas que no podían endeudarse para aumentar la cobertura social: (sanidad, atención a las personas dependientes, mejora de las pensiones, etc.).
Ante esta situación los trabajadores cada vez lo tienen peor, los sindicatos mayoritarios CC.OO. y UGT, aquellos que tienen la posibilidad de organizar la resistencia de la clase, de golpe y porrazo se han quedado sordomudos; cuando no, colaboran con la empresa engañando a los trabajadores para que acepten condiciones leoninas como en el caso de SEAT.
En lo político el cretinismo parlamentario de ICV-EUA, les lleva no sólo a callar y no utilizar el Parlament al servicio de los trabajadores, sino que como buenos lacayos del sistema, condenan a los promotores de las manifestaciones a quienes dirigen el aparato represor de los Mossos d’escuadra. La carga policial en Londres se ha saldado con la sanción a los policías que se excedieron, aquí seguramente les darán una mención honorifica.
Frente a este panorama a los trabajadores solo nos queda un camino: LA UNIDAD. Unidad de los parados en la lucha por un puesto de trabajo y en el aumento de las coberturas. Unidad de los embargados por una ley de moratoria de los embargos y congelación de las hipotecas. Unidad del movimiento vecinal contra los abusos en la subida de los servicios esenciales. En definitiva unidad de la clase obrera contra el capital.
¡VIVA EL PRIMERO DE MAYO!
¡SOCIALISMO O BARBARIE!
Convocatoria manifestación sindical alternativa:
Pza. Universidad,
17,30 horas.
Font:
http://comunistes-catalans.blogspot.com/
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada